El Castell del Travadell, fortalesa d'origen musulmà, hagué de ser ocupat per la Corona d'Aragó entre 1245 i 1248, servint d'enllaç entre els castells de Cocentaina, Planes i la Penella. Raimundo de Camera és el primer repoblador cristià que ací va rebre terres en 1248. El seu primer senyor va ser Roger de Lauria, segons document expedit a aquest efecte en 1270. A la seua mort va heretar el territori la seua esposa, Saurina d'Entença. En 1325 passa a la seua filla Margarita de Lauria, casada en segones núpcies amb el comte de Terranova. En virtut de les disposicions testamentàries de la filla del Gran Almirall d'Aragó, en 1358 el seu amo passa a ser Pere el Cerimoniós. En aquest any es va vendre a la reina Leonor.

    En l'any 1361, el seu alcalde és Berenguer Rocha. En 1394 s'aliena el seu castell per l'Infant Don Martín a Francisco de Casa Saja. En 1409 passa de nou a la Corona. Alfons el Magnànim dona la fortalesa en 1431 a Ramón de Perellós. En 1432 s'efectuen obres de reparació en el seu castell i aqueix mateix any, per donació regia, passa a poder de Guillem de Vic, passant en circumstàncies no molt precises de nou al rei. En 1455, mitjançant permuta, el castell es transmet a Sancho Ruiz de Liori, vescomte de Gallando. En 1500, com a conseqüència del matrimoni de la família Liori, el Vall del Travadell i el seu castell passen a pertànyer als Marquesos del Castell de Guadalest, els Folc de Cardona. Va ser lloc de moriscs arribant a arribar a  principis del segle XVI la xifra de 48 cases. El 19 d'abril de 1611 li va ser concedida la carta de poblament. Va pertànyer a la Governació de Xàtiva fins a en 1767, i des del regnat de Felip V fins a l'any 1833 al Corregiment d'Alcoi. La casa marquesal de Ariza va ser l'última detentadora senyorial del territori, la jurisdicció del qual s'extingeix a principis del segle XIX.